Ni corredor ni mediterrani

El president Mariano Rajoy va inaugurar ahir el nou tram de l'AVE, d'Alta Velocidad Española, entre Albacete i Alacant, de manera que d'aquí a uns mesos (quan hagin implantat el nou sistema de seguretat, que arriba més tard que l'obra) ja es podrà anar de Madrid a la platja d'Alacant en dues hores i cinc minuts. La notícia no tindria res d'estrany (perquè correspon a la concepció de l'Espanya radial de tota la vida) si no fos cas que durant la inauguració, amb el príncep, la ministra Pastor i tots plegats, Rajoy va tornar a omplir-se la boca amb el famós corredor mediterrani, tot assegurant que el seu govern hi aposta clarament i que quan sigui una realitat es convertirà “en una espina dorsal de l'economia espanyola”. Bla, bla, bla, senyor Rajoy. Però, de moment, ni corredor ni mediterrani. De moment, l'únic que tenim és un corredor mediterrani ben estrany, perquè per anar de Barcelona a Alacant amb AVE o TAV (depèn del territori nacional que es trepitgi) només ho pots fer passant per Madrid. Ens donen unes engrunes en forma de servei de rodalies a Girona i Tarragona, i nosaltres ho aplaudim (i un dia o altre descobrirem que, a més a més, ho paguem), però mentrestant ells van fent. Continuen inaugurant trams d'AVE que no s'amortitzaran ni en la nostra generació ni en la propera, continuen reforçant la concepció dita de l'Espanya radial i ens parlen de la necessitat de “vertebrar i cohesionar el territori nacional”. El seu, és clar. No voldria semblar Montilla, però avui de tot això del corredor mediterrani n'hi hauria per dir-los allò de “fets, no paraules”.
I engegar-los a dida.