Agafin-se fort, que arranquem
“El dret a decidir
va fer ahir un salt clar i es va traslladar del Parlament,
de l'àmbit polític,
a la societat civil, al carrer. I això no és menor. Accelerem”
La trobada d'ahir al Parlament
no era una trobada normal. Era una trobada excepcional. La quarantena d'entitats i associacions que hi van assistir (de composició, origen i objectius tan diferents que van des de la Cecot fins a la UGT, CCOO, la Unió de Pagesos, el Col·legi d'Arquitectes, la Pimec, la Taula del Tercer Sector o la Federació d'Associacions de la Tercera Edat de Catalunya, per citar-ne només algunes) van ser capaces de consensuar un sol punt, però un punt cabdal: la necessitat que a Catalunya exercim el dret a decidir. Per primer cop, el dret a decidir va fer un salt clar i contundent i va traspassar l'àmbit polític per situar-se en l'àmbit social, el del carrer. Si ahir eren quaranta entitats, associacions i partits, amb la decisió d'obrir la llista a tothom qui vulgui, a mi em sembla que això a partir d'ara serà un no parar. Perquè ahir les entitats no van aprovar només això, sinó que van comprometre's a fer pedagogia del procés (independentment del que cadascuna d'elles pugui defensar en una futura consulta) i, perquè no quedi cap dubte protocol·lari, per dir-ho d'alguna manera, van aprovar també que el president Artur Mas traslladi al president Mariano Rajoy, formalment, per carta, per telegrama o com sigui, però que en quedi constància escrita, la voluntat de Catalunya de fer una consulta. Ja era hora, doncs, que la discussió que ja fa massa temps que hi ha en el terreny polític surti fora de les parets del Parlament i que tothom hi pugui dir la seva. I que només en quedin exclosos aquells que, com el PSC, el PP o C's, malauradament, se n'hagin exclòs voluntàriament. Agafin-se fort, doncs, que arranquem.
