Arbres del Montseny

Al meu carrer hi havia dos arbres. Dos lledoners, robustos, sòlids, cepats i orgullosos. Eren els únics arbres del meu carrer. Ocupaven un espai lateral i feien una bona ombra a l'estiu. Però es veu que a algú, el que li feien era nosa i d'avui per demà l'autoritat competent va decidir eliminar-los. Un bon cop de serra i ara només en queden les soques despullades cobertes de fulles verdes. No cal patir, perquè es veu que ja en plantaran més, que al Montseny n'hi ha molts, d'arbres, i que no ve d'aquí.

Tampoc no devia venir d'aquí quan ara fa ben bé una dècada algun il·luminat va decidir instal·lar un macroabocador de residus urbans a la falda de la serralada. Des d'aleshores l'abocador de les Valls ha rebut les deixalles de mig Catalunya, un femer on s'han dipositat sobretot els residus de la conurbació de Barcelona, això sí, juren i perjuren que sota estricte control tècnic. Només faltaria! Els veïns han sofert estoicament la corrua de transports que cada dia empudegaven l'ambient, col·lapsaven el trànsit i emmerdaven les carreteres de plàstics, papers i de qualsevol residu susceptible de voleiar. Aquest malson havia d'acabar el 31 de desembre del 2010 però, ai las!, gairebé tres anys després encara hi ha alguns camions que de tant en tant van a fer abocaments a les Valls. Com deu ser de greu la cosa que l'any 2008 l'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera va aprovar en un ple demanar perdó als veïns del poble i els de l'entorn per haver autoritzat la infàmia.

Quina ironia que tot això passi entorn de l'única reserva de la biosfera de la nació, declarada per la Unesco l'any 1978. I justament quan se n'està tramitant l'ampliació, que suposaria la inclusió de bona part de la totalitat dels termes municipals del Baix Montseny a l'àrea reservada. Ser reserva de la biosfera vol dir conservar la biodiversitat biològica, promocionar el desenvolupament econòmic i conservar els valors culturals. L'abocador devia venir pel capítol de valor cultural.