L'arenga del president
“Ara que ja tenim clar què farem nosaltres, comença a ser tan o més interessant saber què faran els altres”
L'Institut d'Estudis Catalans defineix una arenga com un “discurs adreçat a una assemblea, a qualsevol aplec de persones, especialment amb el fi d'enardir-les a fer alguna cosa”. Defineix enardir com “excitar l'ànim (d'algú) a la lluita, a l'acció, etc.”, i posa un exemple oportú: “Ex: Els soldats s'enardiren.” Doncs això és el que va fer Mas ahir davant la seva tropa: una arenga per enardir-los davant els reptes (uns quants) que vénen els propers mesos. En aquesta reunió privada (ha!), a porta tancada i sense periodistes, que el president va fer davant de més de dos-cents càrrecs del govern (una reunió d'aquestes característiques, ja em perdonaran, si s'anuncia a bombo i platerets era per donar-la en directe pel 3/24 i estalviar-nos feina) el president va fer el que havia de fer: una arenga. President, no ens cal. El país (aquest país que s'aixeca aviat, molt aviat, en alguns casos per després anar-se'n a Alemanya) ja ve arengat de casa. I ho demostrarà l'11-S amb una cadena no de quatre-cents mil sinó del doble. Què farem nosaltres, tots ho tenim clar, i Mas ho va tornar a recordar ahir. Però en aquest punt de la pel·lícula comença a ser tan o més interessant saber què faran els altres. Quan contestarà Rajoy la carta de Mas? Què passarà quan Mas, veient que no pot fer la consulta, convoqui eleccions plebiscitàries? Continuarà Rajoy amb la cançó enfadosa de la Constitució? Suspendran l'autonomia? O, la nova teoria circulant, invalidaran (recordin el País Basc) les llistes electorals de CiU i d'ERC perquè al programa electoral hi haurà un punt (la declaració d'independència) que és inconstitucional? Ja ho veurem.
