Gràcies, Margallo
“Li hauríem de fer una reverència, a aquest ministre. Està internacionalitzant el cas català a llocs on potser la imatge de la cadena humana va passar desapercebuda”
Mai estarem prou agraïts a la maquinària de l'Estat. La manifestació de l'11 de Setembre de l'any passat, suposo que tots hi estarem d'acord, mai hauria tingut l'èxit que va tenir si no hagués estat per la col·laboració del ministre Wert, del TC, de Fernández Díaz, d'El Mundo, de La Razón, de la Llanos de Luna, del mateix Rajoy i de tants i tants d'altres, com algun militar retirat, d'Intereconomía, de 13TV, o de l'Alejo Vidal Quadras, per citar-ne només uns quants d'una llista llarguíssima de col·laboradors. Hem de convenir, doncs, que gràcies a les seves brillants declaracions (i de les mesures que anava anunciant el govern del PP), a Catalunya el moviment independentista ha anat creixent i érem on érem. Va venir la Diada d'aquest any i, ara que ja hi ha una massa crítica en favor d'anar-nos-en, el repte era internacionalitzar el cas català. I per això ens vàrem inventar la cadena humana. Un èxit. La cadena humana va fer la volta al món. Però ara hauríem de fer una reverència al ministre Margallo; és un fenomen, aquest home. Perquè si algú ens està ajudant ara a internacionalitzar el conflicte és justament ell. Amb aquest increment de la seva activitat diplomàtica (es reuneix amb els ambaixadors dels 27 països de la UE acreditats a Madrid i ens vol fer creure que no han parlat de Catalunya, ha!) fa que realment la situació s'internacionalitzi cada cop més. I ahir va i diu que defensarà la unitat d'Espanya “utilitzant totes les vies diplomàtiques a l'abast”. Fantàstic. Viatgi, sisplau, senyor ministre. Pressioni tothom qui pugui i vagi pel món explicant-los el “problema”. Vagi a demanar ajuda.
