25 anys de Ser.Gi

Aquest any celebrem els 25 anys de la constitució de la Fundació Ser.Gi. Han passat 25 anys des que vam convertir l'associació en fundació per poder implicar altres institucions en el nostre patronat. Però de fet la història del Servei Gironí de Pedagogia Social es remunta al 1979. Va ser aquell any quan arran d'una reunió a casa del doctor Jubert es van reunir un grup de persones i entitats amb una visió de l'atenció social que volia fugir de l'assistencialisme i la beneficència, que eren les pràctiques dominants a l'època. L'objectiu era configurar una entitat que donés cobertura a algunes experiències que abordaven de forma professionalitzada el que llavors s'anomenava la marginació social. Era l'època de la transició democràtica i tot estava per fer. De França i Itàlia arribaven vents de desinstitucionalització, que pretenien obrir els hospicis, els reformatoris, els psiquiàtrics... i a Girona havien començat a reeixir algunes experiències com ara Les Tremoledes, una comunitat que els germans Ruscalleda havien iniciat en un mas de la Vall de Bianya, amb nens i joves amb problemàtiques “psicosocials”. A més d'ells, entre els fundadors de Ser.Gi també hi va haver en Salvador Sunyer, que en aquells moments treballava al Parlament en l'elaboració d'un estatut del menor i que fou el primer president de l'entitat, l'Ignasi Gorchs com a psicòleg, en Pere Thió per Justicia i Pau, en Baldomer Busquets per Càritas interparroquial, Mn. Iglésies pel Bisbat, i també la Lluïsa Carbó, en Josep Maria Bosch, Mn. Joan Busquets, la Neus Fort, la Conxa Pla, l'Enric Bonmatí, l'Esteve Vilanova, en Mon Marquès, i l'Héléne Beylier. Poc temps després uns quants d'ells em van venir a veure i em van demanar que assumís la presidència de l'entitat, ja que creien que el meu paper com a empresari podria ajudar a teixir ponts amb altres sectors de la societat dels quals també s'esperava la seva implicació.

Paral·lelament a l'objectiu de promoure un altre tipus d'atenció a situacions que ara anomenaríem d'exclusió social, es va treballar de bon inici en el reconeixement de la professió d'educador especialitzat, que actualment es denomina educador social. Es reclamava la professionalització d'aquest col·lectiu, però també una formació específica i promoure'n l'intercanvi d'experiències. Va ser el mateix any 1979 que es va organitzar un seminari i un curs d'estiu adreçat a ells. Aquesta primera experiència va donar pas a l'Escola d'Educadors Especialitzats que durant més de 10 anys va formar educadors que estaven en actiu en el camp social. La intenció va ser des d'un inici que aquests estudis s'incorporessin a l'oferta pública d'ensenyament superior. Això va ser una realitat poc després que la Universitat de Girona es creés, ja que va acollir els nous estudis d'educació social.

Tots aquests anys la Fundació Ser.Gi ha procurat implicar-se en diferents experiències que sovint estaven desateses des de l'administració, ja fos l'atenció als menors, als drogodependents, a la formació d'educadors d'adults, a la multiculturalitat, la intervenció en barris empobrits, el treball amb centres educatius i famílies, amb joves en l'espai de lleure, i més darrerament el suport a les famílies i la problemàtica de l'habitatge. Un ventall temàtic ampli que sempre té en comú el treball per millorar la qualitat de vida d'aquells qui es troben amb dificultats en el seu desenvolupament personal, familiar o social. El nostre estil és el treball en xarxa amb aquelles altres organitzacions que tenen objectius similars als nostres i paral·lelament fent una feina de denúncia de les causes que originen les situacions d'exclusió.

Ara en època d'ajustos i retallades la situació de la Fundació Ser.Gi se'n ressent. No arribem allà on voldríem arribar i estem replantejant la nostra acció sobre el terreny. Ho fem i cerquem fonts de finançament alternatives, com les aportacions privades i el micromecenatge, perquè la feina no minva, sinó que al contrari desborda a tots els que ens hi dediquem. Caldrà insistir en els plantejaments inicials, és a dir en la denúncia i el treball de col·laboració que impliqui tots els actors.

Recordo que en un primer escrit fundacional, que va publicar la premsa local de l'època, des de Ser.Gi es denunciava que era “intolerable que les decisions es prenguin a Madrid i que es produeixin situacions com el fet que la recaptació d'impostos sobre begudes alcohòliques i espectacles (...) només ens en sigui retornada una quarta part de l'import total”. D'allò en fa més de 30 anys i aquesta situació no ha canviat massa. Som molts els que confiem que un procés constituent serveixi no només per tenir la llibertat per prendre les pròpies decisions com a país, sinó que replantegi de cap i de nou un model de ciutadania i inclusió que faci la nostra societat més justa i equitativa. La Fundació Ser.Gi seguirà treballant per fer-ho possible.