La columna
Els bàrbars d'Unamuno
Vint-i-una cartes i un article a Joan Maragall
En aquests dies tensos que ens ha tocat viure, resulta molt instructiu rellegir les quaranta cartes que es van adreçar Joan Maragall (19) i Miguel de Unamuno (21) entre 1900 i 1914, així com els articles periodístics que se'n van derivar. Un dels punts culminants d'aquella relació es va produir l'any 1907. El 5 de maig, Maragall va publicar l'article titulat Visca Espanya! a La veu de Catalunya: “Com ha de viure Espanya? No pas arrossegant-se pels carrerons provincians del caciquisme; no pas agarrotada, com fins ara, en els lligams d'un uniformisme que és contrari a la seva naturalesa, (...) sinó que ha de viure en la llibertat dels seus pobles.”
Deu dies després, el 15 del mateix mes, Unamuno va escriure una carta a Maragall per advertir-lo que “los bárbaros” no l'entendrien, i ho justificava així: “No puede ser, querido Maragall, no puede ser. Estoy amargado con lo que veo y oigo. Dispénseme, usted sabe que aborrezco las groserías, pero voy a decirle una: estas gentes tienen cerebro cojonudo. Quiero decir que en la mollera, en vez de sesos tienen testículos.”
Unamuno feia saber a Maragall que havia escrit un article sobre la qüestió, que va ser publicat l'endemà mateix a España Nueva, en el qual no feia més que ampliar el contingut de la carta: “Tienen los bárbaros hecha su composición de lugar, y si se les habla no oyen. Ellos están al cabo de la cosa; a ellos no se les engaña. Es imposible, querido Maragall, es imposible. Se puede esculpir en granito, pero no se puede esculpir en arena y este pueblo está pulverizado. Es cuestión de estructura mental. (...) En los bárbaros, la envidia toma forma de desdén. ¿Se podrá hacer algo contra el embate continuo de las olas ciegas y sordas de los bárbaros? ¿Llegarán a ver, oir y entender? Hablan otra vez más de la tranca, de palo y tente tieso, de eso que tienen en vez de sesos.”
Tot i la cruesa del retrat, l'article no va ser objecte de cap denúncia, perquè ningú no es podia donar per al·ludit. Unamuno havia estat prou intel·ligent i hàbil per no dir en cap moment qui eren “los bárbaros”.
