A la tres
Però, és clar, ¿què és corrupció?
“Una conclusió és clara: no és el mateix receptar que prendre”
Un 90% dels ciutadans consideren que la corrupció a Catalunya és un problema greu, segons l'enquesta feta pública ahir per l'Oficina Antifrau. Una situació, ja es veu, intolerable. Però, és clar, tan interessant com aquesta dada ho són les següents, de la mateixa enquesta: un 30,8% dels catalans troben justificable empadronar els fills a casa dels avis si això ha de servir per tal que els acceptin a l'escola desitjada; gairebé un 21% troben justificable trucar a un metge amic si això els estalvia la llista d'espera o, per exemple, gairebé un 12% dels catalans troben bé contractar un servei sense factura per estalviar-se l'IVA. En trec tres conclusions. La primera és ben clara: no és el mateix receptar que prendre. La definició de conducta intolerable sovint és inversament proporcional a la distància que hi ha amb la persona que la comet, i si la conducta és d'un mateix llavors és fins i tot estalviable la mateixa definició. Vaja, que no és el mateix que un polític empadroni els fills a casa dels avis (dimissió immediata, que ells sí que han de donar exemple!) que no pas que ho faci algú d'aquest 30% de catalans que ho troben acceptable. La segona conclusió: ens hauríem de posar d'acord en què és corrupció. Perquè el que per alguns és corrupció, sovint per d'altres és una conducta acceptable. Com a molt, èticament reprovable. L'IEC dóna vàries definicions de corrupció: “alterar la sanitat, la bondat, la integritat, la puresa...”; “desviar (algú o alguna cosa) de la rectitud del deure” o bé “induir algú altre a obrar il·legalment”. La corrupció s'acaba allà on comença el Codi Penal? O també és corrupció el que ha fet el govern del PP amb la indemnització de Castor? I rebre regals de Nadal de proveïdors, què és? Corrupció, com consideren el 54% dels enquestats? Superada la segona conclusió (posar-nos d'acord en la definició), el salt mortal és a la tercera: un cop posats d'acord en què és corrupció (i el més probable és que ho sigui tot) el que cal és interioritzar-ho i, és clar, aplicar-ho. Només així tindrem un país més net.
