Disculpes acceptades

De la compareixença d'ahir del president Mas, a banda de felicitar-me'n per tots i cadascun dels acords (no en tinguin cap dubte que sónd'una gran transcendència), em quedo sobretot amb les primeres frases de la seva intervenció. “En primer lloc, els demano disculpes perquè aquestes darreres setmanes no han estat les millors”, va dir ahir el president. Si els he de ser sincer, si Mas no arriba a fer aquest reconeixement de tot plegat, de tot l'espectacle innecessari d'aquests darrers dies, segurament tot el que hagués dit al darrera molts ho haguéssim posat en quarantena. Ens haguéssim estat preguntant, just acabada la compareixença de Mas i de Junqueras, fins quan s'aguantaria tot plegat. Les disculpes fan creïble l'acord. Em quedo amb les disculpes que ahir va demanar Mas i amb les disculpes que just després va demanar també Oriol Junqueras pel que ha passat aquests darrers dies. I em quedo sobretot en què, a banda de les disculpes, el mateix president va reconèixer que el govern i el principal grup de l'oposició han de refer altra vegada la confiança. I això només es pot fer, com va dir Mas, tornant a l'acord del principi de legislatura, reinstaurant la confiança mútua, fent que la cultura de l'acord sigui un hàbit i establint un sistema de treball conjunt. La compareixença de Mas i Junqueras va reinstaurar ahir no només la confiança entre ells i les seves bases sinó, sobretot, la confiança de la societat catalana cap a ells. Els darrers dies milers de catalans s'havien sentit decebuts, perplexos, davant el sense sentit d'algunes picabaralles partidistes i estèrils; m'atreviria dir que alguns havien arribat a pensar que sí, que finalment donaríem la raó a Aznar. No ha estat així. I era només així que ens en podem sortir; amb confiança mútua i ara sense dilacions. Perquè ara ja només queden vuit mesos per guanyar-les, aquestes eleccions. Mas, Junqueras: ens mereixíem les disculpes. Disculpes acceptades. Però no hi tornin. I ara, per feina.