Adéu, Eyenga; benvinguda Penya

CAJASOL65

JOVENTUT83

Maldonado deia aquesta setmana que l'equip estava creixent, però que un dia un estava bé i l'altre, fatal, i que cap jugador tenia regularitat. El tècnic deia que el dia que coincidissin tots seria increïble. Doncs tenia raó. Va ser ahir. Quan segurament menys s'ho esperava tothom va aparèixer la millor versió de la Penya. Aquell segell que Maldonado volia donar a l'equip: agressivitat, intensitat, ganes i entrega. Així va ser com el Fiatc Joventut va passar literalment per damunt del Cajasol, un dels grans equips de l'ACB.

Maldonado va sorprendre d'entrada amb la parella interior: Trias i Norel. En la posició de base Jeter recuperava la titularitat i precisament a dins és on van arribar les primeres grans notícies. El gironí va recuperar sensacions i va dominar el rebot. L'holandès es va tornar a sentir jugador deu mesos després de la seva greu lesió. Ja havia debutat, però ahir es va agradar fent coses que fins ara no podia. I sobretot el que va aconseguir Norel va ser fer una cosa que semblava missió impossible en el primer temps: frenar Paul Davis.

Aquesta vegada la sortida de tercer quart va marcar la resta del partit. El triple de Jeter, a punt de començar el descans, era premonitori (37-34). El que arribaria en el tercer període seria un vendaval verd-i-negre. Començant des del darrere, amb intensitat defensiva, no deixant ser ells mateixos els del Cajasol i forçant-los 22 pèrdues. Això va permetre córrer al contraatac a la Penya i aquí els van matar. Plaza ho va intentar tot amb una zona 3-2, però llavors va arribar l'encert des de la línia de 6,75 metres mai vist fins ara. Tres triples seguits van trencar el matx, amb Van Lacke fent el seu millor partit del curs (80-60). Tot això el dia de l'adéu d'Eyenga a l'NBA (marxa dilluns) amb ovació inclosa i sense haver fet en cinc partits cap esmaixada. Això sí, bon viatge