“M'he sentit com un gos”
Atletisme. Mullera cau en la segona volta i queda despenjat en la pugna per accedir a la final d'obstacles
L'atleta lloretenc va dedicar la cursa al seu pare, mort fa deu anys
El fondista català no va saber fins dijous a la nit que podia córrer
“Arribaré a l'habitació i no pararé de plorar durant mitja hora. No sabeu com de malament ho he passat. És increïble. Les pitjors dues setmanes de la meva vida, però avui [per ahir] havia de córrer per algú molt especial, el meu pare. Avui fa deu anys que va morir. Li volia dedicar la cursa. He caigut i res, he seguit cap endavant. Tot plegat ha estat meitat somni i meitat malson. Ja sóc olímpic, i a partir d'avui encara sóc un atleta més fort.” Àngel Mullera es va desfogar davant d'un reduït grup de periodistes catalans després d'haver atès la munió de mitjans espanyols, molts dels quals l'han estat crucificant aquestes últimes setmanes. L'atleta lloretenc va sortir a la pista d'un Estadi Olímpic de Stratford ple a vessar. Havia saltat tots els obstacles possibles als despatxos per complir el seu somni olímpic, però el futur encara li guardava una mala jugada. Mullera, arrossegat pel portuguès Alberto Paulo, va caure en la segona volta i ja va quedar molt despenjat per seguir el ritme que imposaven els principals favorits. L'atleta selvatà encara va tenir esma per aixecar-se i acabar en onzena posició amb una marca de 8:38.07, en la primera i més ràpida de les sèries de 3.000 m obstacles. L'últim registre amb el qual es va passar a la final va ser de 8:22.09.
Mullera va resumir d'aquesta manera el desenvolupament i el desenllaç de la cursa: “El portuguès corria tota l'estona pel carrer dos, ha saltat molt malament l'obstacle, m'ha tocat, ha caigut i jo he caigut al darrere. La cursa no anava gens malament. Jo preferia anar al darrere, perquè el grup s'havia apilat molt i volia veure l'obstacle, però he tingut la desgràcia de caure. Aleshores m'he marcat el miniobjectiu de superar el portuguès i l'alemany, i al final ho he pogut aconseguir. Aquest havia de ser el meu any i estic destrossadíssim.” Després es va tornar a referir a la posició del CSD i el COE, que han estat movent cel i terra per impedir que pogués competir en els Jocs per les sospites de dopatge que va destapar el diari As. “Si tens sentiments, tot el que ha passat t'ha d'afectar, per molt fred que siguis. Venia molt ben preparat des que vaig córrer a Mataró en 8:17. Venia fresc, però aquestes dues últimes setmanes han estat infernals. De fet, vaig arribar ahir a les 6 de la tarda i fins a les 9 de la nit encara no vaig saber si podria córrer. Em volia aïllar de tot plegat, però no és la manera de preparar uns Jocs Olímpics.” L'atleta català no acaba d'entendre la insistència dels principals organismes esportius espanyols: “Dimarts el TAS i el COI no van posar cap pega a la meva participació i, per tant, no entenc per què han continuat pressionant perquè no competís. Realment, m'he sentit com un gos.”
Mullera va reiterar que tot aquest enrenou el faria ser encara més fort: “Han fet despertar la bèstia i a partir d'ara encara saltaré millor l'obstacle i m'entrenaré amb més insistència.” Si des del COE no li posen cap impediment, Mullera s'estarà a Londres fins al dia 8 i, si no, tornarà a casa per preparar el campionat estatal, el seu pròxim objectiu.
Abdelaziz Merzougui, eliminat; i arriba el torn d'Ayad Lamdassem
L'actuació de Mullera, per tot l'enrenou que s'havia aixecat prèviament, va eclipsar la participació dels altres dos representants de la delegació espanyola. De fet, el lloretenc va ser el millor de tots tres, perquè el lleidatà d'origen marroquí Abdelaziz Merzougui també va ser onzè de la seva sèrie, però amb un registre molt pitjor (8:58.20), i el madrileny Víctor Garcia, medallista de bronze en l'europeu d'Hèlsinki, es va acabar retirant en la tercera i última sèrie. Merzougui, que encara no ha fet els 21 anys, es va mostrar aclaparat per l'escenari: “En els dos últims quilòmetres m'he trobat molt cansat, potser pel canvi de temps. M'ha faltat experiència. He estat en altres grans campionats, però aquests eren els meus primers Jocs. Aquesta cursa m'ajudarà en el futur.”
En la segona jornada de competició entrarà en escena l'altre corredor d'origen marroquí que ha fet arrels a Lleida, Ayad Lamdassem. El deixeble d'Antonio Cánovas correrà en la segona final de 10.000 m (22.15 h) en uns Jocs Olímpics. A Pequín va acabar 24è. A Londres pretenia competir en la marató, però no va aconseguir la mínima i ha acabat per retornar a la pista. La prova reunirà algunes de les grans estrelles del tartan, amb el kenyà Kenenisa Bekele a la recerca del seu tercer títol consecutiu. En la llista de sortida també hi serà un dels grans referents de l'atletisme britànic, el corredor d'origen somali Mo Farah, i el kenyà Wilson Kiprop, líder de l'any amb 27:01.98.