Manual per entendre el PSC

No entenc que la gent no entengui la posició del PSC en relació amb la consulta sobiranista i amb la cimera de l'altre dia. Si és ben fàcil. El PSC està d'acord que Catalunya faci una consulta si és pactada amb l'Estat perquè entenen que nosaltres no la podem pas convocar perquè, tal com ha dit el Tribunal Constitucional, el Parlament no és un “subjecte polític i sobirà” amb capacitat suficient per convocar una consulta sense el permís del govern de Madrid. I és per això que no van donar suport a la primera declaració de sobirania del Parlament (la que ara ha suspès cautelarment el TC) i, en canvi, sí que el PSC (que no el PSOE ni la Carme Chacón) va donar suport a la moció que, a proposta de CiU, es va debatre al Congrés dels Diputats uns dies després en el sentit que la consulta es pacti amb l'Estat. I és per això que van presentar posteriorment una resolució al Parlament de Catalunya que matisava, segons ells, la primera declaració que s'havia fet unes setmanes abans. I és per tot plegat que van assistir a la cimera que el president Artur Mas va convocar dilluns passat; tot i que, com que no creuen que el govern actuï de manera imparcial –i que en canvi sí que ho fan ells reunint-se amb Rubalcaba i parlant de la reforma de la Constitució i l'estat federal–, per això, deia, ara s'estan pensant si es despengen del pacte nacional per al dret a decidir. I és lògic, doncs, que veient tot això mentrestant hagin donat suport a la creació d'una comissió d'estudi al Parlament sobre el dret a decidir. El PSC té, ja ho veuen, un discurs clar en tot això. I és una pinya per dins. No entenc que hi hagi qui no ho entengui. Més clar, l'aigua.