Torna Wert

Ha tornat Wert. I aquest cop es diu Marcial Marín, que és el secretari d'estat d'Educació. Wert, segur que se'n recorden, era aquell ministre que es va fer famós per haver dit allò que els alumnes catalans s'havien d'“espanyolitzar”. I que va acabar com va acabar. Doncs ja el tornem a tenir aquí. Allò que ell representa, és clar. Perquè ahir el secretari d'estat d'Educació, Marcial Marín, que ve a ser el número dos del ministre Íñigo Méndez de Vigo, va anunciar que l'Alta Inspecció de l'Estat, que és un organisme depenent del Ministeri d'Educació, revisarà urgentment els llibres de text que fan servir les escoles catalanes per si vulneren la llei i adoctrinen ideològicament els seus alumnes. Mare de déu quin déjà-vu. Això és la cançó de l'enfadós. I la prova més clara que hem de marxar. L'anunci de Marín ressuscita, un cop més, la teoria aquesta de l'adoctrinament dels alumnes catalans i reobre, un cop més, una discussió ben estúpida que no té ni cap ni peus. Marín s'excusarà, segur, explicant que ell actua d'ofici, perquè hi ha hagut un sindicat (el sindicat Ames, que no deu conèixer cap de vostès) que ha denunciat aquest adoctrinament dels alumnes catalans. Cert. Hi ha un sindicat minoritari, molt minoritari, que deu tenir poca feina i es dedica a fer aquests informes, però com que llavors la premsa espanyola se'n fa ressò (potser un dia ens hauríem de preguntar allò de qui va ser primer, si l'ou o la gallina), el govern espanyol actua. I això encara és més greu. Perquè fa que tots plegats ens preguntem qui mana de veritat a Espanya, si el govern de Rajoy o la premsa madrilenya. No em facin respondre. Perquè, mani qui mani, al final la conclusió és sempre la mateixa: tornar a treure cíclicament el tòpic aquest que a Catalunya s'adoctrinen els alumnes. Mare de déu. Ja m'agradaria a mi que el ministre Méndez de Vigo o aquest tal Marín encarreguessin un estudi per veure si els llibres de text espanyol adoctrinen o no els seus alumnes. Riuríem, quan veiéssim com expliquen allò de la unidad de España. Fa riure, aquesta fixació. El secretari d'estat sap perfectament que a Catalunya no s'adoctrina els alumnes. Però hi dona corda. No se n'adonen, però al final sempre juguen a favor nostre. Carregant-nos, un dia i un altre, d'arguments. Ja s'ho faran.