En aquest assumpte Barcelona, com altres ciutats de les seves dimensions i característiques, és víctima de les seves circumstàncies, que no són altres que una concentració humana en un espai relativament reduït i l'acumulació feta al llarg de molts anys de tot tipus d'actius –i dels quals naturalment no en vol prescindir– econòmics, financers, industrials, sanitaris, culturals i socials per al seu ús i gaudi i el de tot el país, especialment el de les corones urbanes que l'envolten. I es dona el cas que molts d'aquests serveis no tindrien raó de ser ni sobreviurien sense la seva utilització per part d'aquesta població extraurbana. Per tant, els desplaçaments de fora a dins de la ciutat són no només inevitables sinó imprescindibles i si es vol que siguin cada vegada més respectuosos amb el medi ambient caldrà que la mateixa ciutat hi posi els mitjans per fer-ho possible, amb la creació de grans àrees d'aparcament o la millora radical dels transports públics en freqüència, comoditat i extensió, de forma que passin de ser una entelèquia a convertir-se en realitat. I mentre això no passi, més paciència, més comprensió per als que viuen fora i menys campanyes mediàtiques, les repressives i les comercials.