Estratègia contra el terror global
Dimarts a la tarda, un jove de 29 anys, Sayfullo Saipov, conduint una furgoneta, va envair un carril de ciclistes a la ciutat de Nova York i va causar una matança. L’episodi és prou conegut: l’han patit ciutats com Londres i Barcelona. El jove va escudar-se en l’ideari terrorista de l’anomenat Estat Islàmic, ara en fase de liquidació, per justificar el crim. Però tant se val si va rebre instruccions directes o no. És un detall que no fa menys condemnable la seva acció.
Donald Trump, entestat des de fa temps a atribuir tots els mals del país a la immigració, no ha perdut l’oportunitat d’aprofitar l’atemptat per mirar de reforçar les seves tesis. Un argument que cau per la seva pròpia base, ja que el jove es va radicalitzar en territori dels Estats Units; però Trump no s’ha distingit mai per la seva subtilesa. És d’esperar que l’atac torni a reobrir el debat i la inquietud entre els immigrants, aquest cop amb residència oficial.
El nou terrorisme es caracteritza perquè és global i perquè no requereix grans inversions econòmiques. Al davant es troba amb una societat organitzada que ha de complir amb les lleis i els terroristes creuen en inferioritat. No ho està: la gent va sortir igual als carrers a celebrar el Halloween. En tot cas, cal buscar noves estratègies. Un cop provat que ni la pobresa ni l’opressió són al darrere dels atacs, cal fer una anàlisi més profunda de les causes. L’estratègia ha de passar per donar models alternatius i pacífics als joves susceptibles de ser captats pels radicals. Atacar les fonts de finançament pot ser útil per posar fi a les grans estructures, però, com es comprova últimament, per assassinar no calen gaires diners: n’hi ha prou amb saber conduir i ser un fanàtic.