Prevenir

Ja diuen que més val prevenir que curar. I aquesta sembla que és la màxima que van aplicar dijous, amb motiu de la nevada, els ajuntaments de poblacions de la Selva i també algun del Gironès i Baix Empordà. En compliment de l’autoritat atorgada, van decidir suspendre les classes a escoles i instituts no fos cas que es quedessin tots atrapats per les quatre volves de neu que van caure. Com sempre, hi ha qui s’ha queixat d’excés de zel amb l’argument que poc després d’enviar més de 10.000 estudiants gironins a casa, el que es veia era el sol i no la neu. Dijous, més d’un i de dos es va convertir en un expert en meteorologia i més d’un i de dos es va deixar portar per l’alarmisme. Els experts de veritat, advertien a primera hora del que podia passar, i segurament per curar-se en salut i prevenir possibles crítiques, afegien que si donaven tanta rellevància a la nevada era perquè podia afectar zones on hi viuen milions de persones. El criteri numèric és un, entre molts altres, dels principis essencials del periodisme a l’hora de determinar si una informació és més o menys rellevant. O com a mínim és un dels criteris que, molt encertadament, ens ensenyaven a les facultats de periodisme fa uns anys. Un criteri que avui encara és totalment vàlid. El cas d’una nevada seria un exemple. No costa massa entendre que des del punt de vista informatiu no és el mateix que nevi a cotes baixes i poblades com l’àrea urbana de Barcelona, que en una zona menys poblada de muntanya. Com no és el mateix una manifestació de 100 persones que una de 100.000 o d’un milió. Però la realitat acaba sent una altra fins al punt de convertir la normalitat en un fet excepcional o convertir en multitud quatre gats. Dijous era fàcil trobar a les xarxes socials comentaris irònics de l’estil que gràcies als mitjans de comunicació sabem que a l’hivern fa fred. O sigui que s’acaba convertint en notícia allò que forma part de la normalitat. Però també és cert que tant si els mitjans com els ajuntaments gironins que van decidir suspendre les classes s’haguessin mostrat més prudents i en comptes d’una enfarinada hi hagués hagut una nevada de veritat, els hauria caigut un ruixat increïble. Els mateixos que es van queixar per l’excés de zel haurien posat el crit al cel per falta de previsió i ineficàcia. Ja se sap que mai no plou, o millor dit neva, a gust de tothom.