Legitimitat, legalitat

D’ençà de les eleccions (21 de desembre) encara no tenim govern. Voluntat de tenir-ne, sí, però amb tots els entrebancs que són sabuts per tothom (de fora i de dins) encara no en tenim… Es deia (i vull pensar que es manté) que el més important era la restitució de les institucions, no? De les institucions? De les institucions i de les persones? Perquè ara estem empantanegats amb les persones… Jo soc el primer que voldria la restitució d’institucions i persones, però les institucions primer, no? Que els consellers ara nomenats, i que són a l’exili o a la presó, tenen tots els seus drets polítics intactes ja ho sabem tots; el jutge, també. I tant que ho sap. És legal el seu nomenament; és legítim, però la tossuderia no ens deixa avançar: ens cal govern ja, i començar a governar-nos. I ja hi haurà temps d’anar fent República! Que en traurem d’anar donant-nos cops contra una pared que mai cedirà? I amb president i consellers (per tant, govern) serem més forts, més eficients, més eficaços; ens governarem, recuperarem institucions, farem fora el maleït 155 (que ja em direu què s’ha arreglat amb la seva aplicació), i a partir d’aquí a sumar, a construir, a aixecar el que calgui…Però tossudament alçats i sense retrocedir ni un pam. No es tracta d’anar recollint derrotes; es tracta de poder guanyar la darrera batalla. I la guanyarem! Algú ho dubte?