Paritat

Aquesta setmana he vist amb els meus alumnes el documental Colors d’Europa, de la sèrie Colors en sèrie (2007). Amb imatges metafòriques, s’hi explica el simbolisme que poden tenir a Europa alguns colors: el blanc de la democràcia, el marró de la terra, el vermell de la solidaritat, el verd de la natura, el blau de la unitat, el negre de la memòria... Però un dels colors de què més simbolisme s’ha amarat dels nostres temps és el violeta de la paritat. Hi ha un moment al documental que apareixen les imatges de dones vestides de violeta fent un castell i el narrador diu: “L’esforç és el mateix. A la fita s’hi arriba igual, però encara el reconeixement no és com el dels homes.” I més endavant diu: “S’està reaccionant davant la desigualtat històrica, però queda molt camí per recórrer. L’objectiu és la igualtat. La igualtat arriba amb la llibertat.” La paritat als dos nous governs, tant al català com al central, indica una nova intenció cap a aquesta igualtat entre homes i dones. Són dos fets importants perquè la intenció de la paritat es tradueix en realitat i no només en la voluntat d’arribar-hi. Calen encara moltíssims fets com aquests per arribar-hi del tot.