Les oportunitats

Hi ha temes que hom no voldria tocar de cap de les maneres, sobretot perquè són temes que només mereixen la més absoluta indiferència pel sol fet de venir d’allà on venen, ni més ni menys que de la cap de l’oposició al Parlament de Catalunya, la Sra. o Srta. Inés Arrimadas. No em venia de gust tocar-ho, en primer lloc perquè no val la pena seguir aquest corrent i sobretot perquè ja ha estat molt ben contestada a la xarxa per part de molts, moltíssims catalans fills de la immigració, dient-li que no se’ls posi a la boca. Jo simplement voldria fer-li un aclariment: els que, com jo, soms fills de la postguerra, li haig d’aclarir que els que per sort o per desgràcia havíem nascut a Catalunya, aquí a la nostra terra teníem ni més ni menys que el mateix que tenien aquella gent allà a les seves terres que havien d’abandonar, misèria i precarietat. Sap què teníem únicament de diferent? Oportunitats, aquesta era l’única diferència, i ells les van saber aprofitar. Per tant, avisi tota la tropa que li escriu els discursets i que vostè tan bé s’aprèn i els repeteix com un mantra, que s’informin bé del que li escriuen, segurament milers de catalans vinguts d’altres indrets els ho explicaran molt bé.