Tot i estar orgullós...

Acabo de votar a la consulta dels pressuposts participats 2018 de la meva ciutat, Girona. Jo he estat, estic i em sentiré sempre cofoi d’haver nascut aquí: no és pas supremacisme, és que em fa sentir bé, i més responsable també,(i consti que, per motius familiars i de feina he residit fora des del 18 fins als 45 anys de la meva vida) m’encanta com es fan les coses entre els gironins, cívics i a la vegada oberts a tothom. Em sembla una idea genial opinar sobre com invertir els diners del barri. El que no entenc és per què només hi ha les propostes que hi ha, que, en el cas de l’Eixample, només suposaria com a màxim una inversió de dues terceres parts dels diners acumulats assignats. Tampoc no entenc per què només es pot votar una sola de les propostes (si serien viables les quatre). Jo conec més necessitats: on em vaig perdre? On les puc proposar? Qui m’escoltarà a l’Ajuntament? A vegades no tenim gaire temps, però amb les tècniques digitals modernes, segur que podríem interaccionar més... i no queixar-nos que joves i grans participem poc. M’he apuntat la trobada del proper dia 18 de juny. Au, que anem bé, seguim defensant el civisme i la llibertat i tinguem present que... “visca Catalunya... però Girona, més!”