Quin fàstic!

“L’ètica és saber la diferència entre el que tens dret a fer i el que és correcte fer” (Potter Stewart). L’afer Lopetegui és un altre exponent dels comportaments ètics del país. Quin fàstic! Una vegada més, el president totpoderós del club de la capital, que es vanta del señorío de l’entitat, dona mostra de la seva particular manera de fer al marge de qualsevol principi, llevat dels seus, si és que en té. Què es pot dir del fins ara seleccionador estatal? Tota una demostració de la seva categoria personal. Tot indica que ara per ara, la dignitat no és un valor que es cotitzi, ans al contrari, es volatilitza a la més mínima ocasió en funció d’interessos obscurs. L’ètica del país està en situació de fallida, en tots els àmbits hi ha exemples per donar i per vendre, i dissortadament, no es veu una sortida a curt termini. Em puc imaginar els titulars i comentaris dels mitjans de comunicació de sempre si el protagonista d’aquest assumpte hagués estat el Barça o qualsevol altra entitat catalana. Tal com estan les coses, és molt possible que s’hagués convertit en una qüestió d’estat per tal de presentar, una vegada més, Catalunya com a font de desestabilització en conxorxa permanent. En qualsevol cas, a partir d’ara, es veurà com tot es polaritza al voltant de la roja. Espanya és així i no canviarà, la ciutadania hauria de reflexionar perquè el futbol no és un problema vital, o no ho hauria de ser.