Preocupant degradació de Barcelona
La problemàtica que viuen determinats barris de Barcelona, especialment aquells que estan afectats per la pressió del turisme massiu, és anterior a l’actual mandat. Però no es pot obviar que en els darrers anys, sota l’alcaldia d’Ada Colau, aquests focus problemàtics han augmentat, proliferat, s’han disseminat per cada cop més parts de la ciutat, i van molt més enllà de la qüestió de l’incivisme. La droga i la inseguretat s’han sumat al soroll, la brutícia i altres molèsties causades per determinat turisme de borratxera. La Barceloneta ha tornat a treure al carrer la desesperació del veïnat, per moltes actuacions que l’Ajuntament justifica haver-hi fet. La Vila Olímpica o Sants són alguns dels barris on la pressió turística també provoca malestar.
Però si hi ha un barri que es pot considerar un polvorí és el Raval. La xacra de la droga i els narcopisos situen aquesta part de la capital catalana com un veritable forat negre que fa recular els esforços realitzats dècades enrere per revitalitzar-lo. La situació que viu el Raval és d’allò més complexa i no té solucions fàcils ni màgiques. Combina pobresa, drogoaddicció, inseguretat ciutadana i especulació urbanística. Per la qual cosa cal una bateria de mesures en xarxa. L’Ajuntament de Barcelona no pot, però, derivar la responsabilitat. Com a govern d’una ciutat tan important, l’equip de Colau és el màxim responsable de tot el que passa a la capital i ha de liderar un pla de xoc per evitar el que ja és una degradació en tota regla d’una part fonamental de Barcelona. Disposa de serveis socials, policia i recursos econòmics molt importants. Cada administració té competències i cal exigir que totes actuïn. Però sobretot cal determinació i realisme per posar fi a una situació que ja és insostenible.