“Tots contra Colau”

Vivim una situació crítica, al nostre país i arreu. Hi ha tant de patiment, tantes injustícies i tant desprestigi de la política –per la seva connivència majoritària amb els poderosos–, que destaquen els lideratges forts de persones que van més enllà dels partits polítics i que han demostrat que són capaces de plantar cara a aquests poderosos. Els anomenats “ajuntaments del canvi” ens en donen diversos exemples, i segurament el d’Ada Colau és el més representatiu. Tothom sap que els problemes de grans ciutats com Barcelona no s’arreglen en els tres anys que porta governant, però és indiscutible que s’ha iniciat una nova etapa de transformació a la ciutat que incideix ja en les condicions de vida de molta gent, tot i que necessita un segon mandat per acabar d’afrontar els grans reptes pendents. El problema és que això genera una gran reacció en contra –per impedir-ho– de tots els lobbies que veuen amenaçats els seus privilegis. Els propers mesos seran clau. Colau ha d’acabar el mandat aguantant les pressions dels poderosos aliats polítics i mediàtics d’aquests lobbies, que han optat per un barroer “tots contra la Colau”. Segur que no tot s’ha fet perfecte, però és ridícul culpabilitzar-la de tot.

Hi ha hagut un canvi real de prioritats (pels temes socials, els serveis públics, l’habitatge, les necessitats dels barris, el feminisme...) i una manera de fer diferent, començant per encapçalar un equip sense lligams amb les famílies més riques de la ciutat i pel sou real que cobra, del qual dona una bona part a projectes socials. És la nova veu dels que normalment no tenen veu. Avui aquest municipalisme és una gran palanca de canvi i una esperança per a molta gent.