Opinió

El drama de l’èxode dels veneçolans

Més de dos milions tres-centes mil persones, un 7% de la població total del país, han marxat de Veneçuela els últims mesos, fugint de les complicades condicions de penúria, inflació i manca de recursos bàsics en què viu el país sud-americà. Ofegat per un preu baix del petroli, el seu principal recurs, per les sancions internacionals que l’han castigat durament els últims anys però també fruit, sovint, d’una nefasta gestió governamental, Veneçuela ha entrat en una espiral de la qual ara mateix no s’albira cap sortida. Les darreres mesures empreses pel govern del president Nicolás Maduro, cada cop més aïllat externament i fins i tot internament, no estan donant cap dels resultats esperats i la inflació continua descontrolada fins a límits que difícilment pot aguantar qualsevol economia. Maduro, d’altra banda, tampoc s’ha preocupat pels veneçolans que marxen a l’estranger, als quals fins i tot ha insultat, menystenint els nombrosos drames personals i familiars que qualsevol èxode, en dures condicions, provoca.

L’èxode veneçolà està afectant també els països veïns, amb Colòmbia i el Perú al capdavant, on s’han adreçat molts dels que han fugit. Els dos països viuen ara mateix un bon moment econòmic i això ha estat un atractiu important per als veneçolans. Antigues rivalitats regionals han provocat situacions tràgiques les últimes setmanes amb revoltes contra els veneçolans tant a Colòmbia com al Brasil que, sortosament, no han anat a més. Sud-amèrica feia anys que no vivia una crisi humanitària com aquesta i els dirigents de tots els països haurien de fer el màxim per evitar que el drama humà que suposa deixar la llar i el país propis s’agreugi encara més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.