Ho trobeu estrany?

La immediatesa de les converses porta a simplificacions com ara “Espanya ens roba”. En un escrit elaborat la simplificació resta substituïda per una exposició de motius, i això, vostè, Sra. Renau, ho sap. De la simplificació “Espanya ens roba” els veïns de Sant Ildefons de Cornellà no en són responsables sinó més aviat víctimes, de la mateixa manera que no tots ells, però sí alguns, són responsables d’afirmacions com ara “Mientras Cataluña tenía autopistas nosotros poníamos los muertos”. Per ser curós, hauria de centrar-me en Castella, on és nascut el personatge que em va etzibar aquestes paraules. Em plau saber que va ser una de les joves que dedicà el seu temps ociós, com corresponia a les jovenetes de família benestant (o burgesa) però amb alta consciència social, a apaivagar la misèria de la gent del Somorrostro. Ja sabem que la burgesia catalana pot ser responsable del mal, però és esbiaixat fer-la’n, ni que sigui col·lateralment, de tanta misèria. Potser que posi la seva mirada en les condicions de les terres que els van obligar a sortir i acabar al Somorrostro, unes condicions de caciquisme que avui es reprodueixen amb actors potser una mica diferents, o que la posi en el feixisme que mai ha deixat de trepitjar Espanya. La història no va començar ahir (Espanya ens roba) ni tan sols abans-d’ahir (quan els feixistes van canviar de careta). Ve de lluny, de molt lluny, i això vostè ho sap.