Gent gran

Fa poc, la meva parella i jo vam tornar a la plaça Sant Jaume per visitar el pessebre.

De sobte, una senyora desorientada que venia de Via Laietana ens va preguntar com s’ho havia de fer per arribar al carrer Hospital. Amb aquesta pregunta vam veure que anava molt perduda, ja que són sentits oposats. Ell i jo vam entendrir-nos i li vam indicar el camí oportú.

La dona, emocionada, va començar a relatar les seves vivències del passat com ho fa la gent gran, de forma caòtica i desordenada. De manera que nosaltres, sense el context històric; ells, plens d’història, acaben diluint personatges i fets. Però dintre de la barreja, jo anava plantejant la pregunta: “I per Nadal, què?” I la resposta, de tan assumida, ens va corprendre: “Sola. Vídua i sola.”

Per això, poso de manifest la importància d’acompanyar la gent gran. Li vaig escriure el meu número de telèfon en algun paper que haurà perdut. Ella no vol assistentes. Jo li oferia companyia. Tal vegada, tampoc llegirà això; però gràcies, Maria del Consejo, de Valladolid.