Abanderat

Tant si va ser el darrer joc electrònic com la roba interior de rigor o els caramels de la cavalcada, els Reis d’Orient no deceben mai i d’una manera o d’una altra endolceixen la vida. Si més no amb un somriure per als menuts, o una sorpresa al mitjó. Per previsibles, no deixen de generar il·lusió, encara que per a força catalans l’anhel estigui hibernant.

Decep més el monarca que ens queda a més cap a l’Occident. Per previsible que sigui la intervenció de Felip VI, ahir en l’acte de la Pasqua Militar, no deixa de generar desencís en bona part dels ciutadans de l’Estat. Ja no em refereixo als independentistes, ni als defensors del dret a decidir, sinó desil·lusionar els espanyols o catalans que apostarien pel diàleg, la trobada o almenys afrontar la crisi territorial per no deteriorar més la convivència. Cap picada d’ullet ni complicitat del monarca envers el president del seu govern, que va voler escenificar diàleg i una certa mà estesa –sempre dins els seus límits de la Constitució– reunint-se amb el president Torra. En lloc de mirar de desenredar o d’ajudar Pedro Sánchez a sortir-se’n, s’embolica amb la bandera rojigualda, com si fos un candidat polític a la recerca de vots desbocats en l’onada de la dreta política estatal. La ministra de Defensa, Robles, destacava el sentit d’estat de la política militar, “allunyada de decisions partidistes”. Doncs en un moment que Sánchez mira de salvar el diàleg amb una part de l’Estat que cada cop se sent menys representada per la monarquia i pels polítics, el cap d’estat es manté immobilista. És cert que la direcció militar forma part del col·lectiu menys dúctil –Vox recluta caps de llista i líders provincials entre els caps militars o de cossos funcionarials– però una mica de diàleg, ni que sigui fictici, en lloc de duresa no fa mal a ningú. No estranya, doncs, la pèrdua de simpatia envers la monarquia. Tant és així que el CIS va deixar de preguntar sobre el rei pel descens de partidaris que patia a l’Estat. I, posat a qüestionar, no s’entén tampoc com els militars celebren les festes en diferents dies que la població civil.