Sánchez fa marxa enrere
Madrid viurà demà l’‘órdago’ al govern de Pedro Sánchez per part de les forces de dreta i extrema dreta, alineades darrere el lema “«Por la unidad de España, elecciones ya»”. Més enllà de la mentida inherent a la crida –la unitat de l’Estat no perilla ni amb eleccions ni sense–, l’objectiu és fer fora el PSOE de La Moncloa, replicar a nivell de l’Estat el gir ultraconservador engegat a Andalusia i aplicar la via més dura en el conflicte amb Catalunya, amb un nou cop d’estat més expeditiu que el 155 aplicat per Rajoy, que liquidi l’autogovern.
La figura del “relator” en la mesa de diàleg amb Catalunya ha estat una mera excusa en l’estratègia de la dreta per recuperar el poder el més aviat possible; una estratègia que utilitza de nou Catalunya i la catalanofòbia per entaular una competència ferotge entre partits per veure qui és més audaç en la defensa de la pàtria. D’aquí la predisposició del PP o Cs a l’aliança amb Vox; o a manifestar-se demà al costat de Falange o Democracia Nacional, i d’aquí el to insultant i irresponsable de Casado, acusant Sánchez de traïdor i provocant una fractura al món mal anomenat constitucionalista per ambició personal i de partit.
Ni el PSOE ni el govern de Pedro Sánchez han aguantat la pressió politicomediàtica de veure’s convertits en víctimes d’un ‘a por ellos’ furibund que fins ara només apuntava a Catalunya. Les andanades d’alguns barons, d’Alfonso Guerra i ahir de Felipe González, van ser el preavís del pas enrere de Pedro Sánchez en el diàleg amb Catalunya, amb la pobra excusa de la no renúncia catalana a l’autodeterminació i a parlar amb el govern espanyol. La ruptura d’aquest diàleg i les conseqüències que tindrà en els pressupostos són un gol per l’escaire de les dretes al PSOE i al govern de Pedro Sánchez.