El judici i els prejudicis
El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell han tancat el torn de declaracions dels acusats en el judici als líders del procés sobiranista al Tribunal Suprem, i han respost a l’atac de la fiscalia de l’Estat contra dues de les grans potes del procés: la mobilització civil i el Parlament. La resposta, com no podia ser d’una altra manera, ha estat una defensa dels drets a la lliure expressió, a la manifestació, a la protesta, a l’activitat parlamentària, a l’activisme social, a la desobediència pacífica i a l’autodeterminació, i alhora una denúncia de la criminalització que els poders de l’Estat està fent de l’exercici d’aquests drets a Catalunya.
L’ofensiva de l’acusació va tornar a demostrar la desmesura del seu relat acusatori; la distància insalvable entre la realitat dels fets ocorreguts el setembre i octubre del 2017 i la construcció, plena de suposicions, interpretacions o ficcions, que en fa la fiscalia; així com l’absència total de proves que sostinguin unes acusacions de rebel·lió per les quals se’ls demanen, tant a Cuixart com a Forcadell, penes de 17 anys de presó i 17 més d’inhabilitació, amb l’agreujant que cap dels dos tenia responsabilitats executives de govern.
Cada cop és més evident que càstigs tan extraordinaris, delictes tan greus i el relat de violència necessari per suportar-los descansen bàsicament en els prejudicis de la fiscalia. Prejudicis respecte d’una mobilització massiva, d’un tuit animant la gent a manifestar-se, de la retòrica de resistència pacífica utilitzada; prejudicis de la comissió judicial que va fer l’escorcoll a la seu d’Economia el 20 de setembre del 2017, i una valoració superlativa dels desperfectes dels cotxes de la Guàrdia Civil davant la conselleria d’Economia. Massa prejudicis.