Entre el sí i el no

Hem entrat de ple en el remolí de les campanyes electorals en les quals Catalunya és el cap de turc, l’ase dels cops, som el centre d’atenció de tots els partits espanyols que per guanyar quatre vots ens llancen amenaces de recentralització, d’aplicar el 155 per a tota la vida, de tancar TV3 i Catalunya Ràdio, de posar fi a la immersió lingüística a les escoles, que marxaran més empreses cap a Espanya i d’enviar-nos de nou piolins, fiscalies i tribunals per ser castigats i anorreats per sempre.

N’estem farts, d’amenaces, insults barroers i mentides repetides mil vegades, als mítings i als mitjans informatius de la caverna.

Diguem no! No a la repressió. No al judici farsa. No a la por. No als empresonaments de dones i homes innocents. No ens deixarem dividir. No als exilis forçats. No al feixisme. No a l’homofòbia. No a les clavegueres de l’Estat. No a la monarquia.

Diguem sí! Sí a la democràcia. Sí al pacifisme. Sí a la solidaritat entre els pobles. Sí al dret a l’autodeterminació. Sí a la igualtat. Sí a la dignitat. Sí a la fraternitat. Sí a la independència i sí a la República catalana.