Maquinària repressiva
“Muntar una organització estatal criminal no és cosa d’un dia.” Aquest és el subtítol que amb bon encert Carles Ribera publicava al setmanari La República referint-se a les anomenades clavegueres de l’estat contra Podemos i l’independentisme català.
Crec que la guerra de mentides que vivim a àmbit de l’Estat, sobretot ara en campanya electoral, és un reflex del que també es viu a escala mundial. Per exemple: no és una organització criminal l’OTAN que ara fa setanta anys que es va crear? No és una amenaça a la democràcia, la seguretat i la pau aquesta cursa de bojos per l’armament? Més armes no faran un món més segur sinó més pobre i més injust.
No és un fet criminal que, a Brunei, persones del mateix sexe que tinguin relacions sexuals siguin lapidades? O que a aquells que hagin robat se’ls talli la mà o el peu?
No és un fet criminal que els EUA des de la seva creació hagin envaït setanta països?
No és un crim que cent mil persones morin perquè no tenen el mínim necessari per viure amb dignitat?
La dignitat i la vida de les persones, sobretot els empobrits, mereix una valenta i decidida presa de consciència de tota la humanitat per crear un “altre món possible”, en què, tal com en altres èpoques es va aconseguir declarar il·legal l’esclavitud fent un pas de major humanitat, declarem il·legal la pobresa amb la rebel esperança que sigui impossible que triomfin la mort, l’exclusió, l’opressió i l’imperi del diner.
Girona