El gran repte de recuperar Notre-Dame
L’incendi que ha devastat la catedral de París ha causat commoció a la capital francesa però també arreu del món. Notre-Dame és una icona mundial, una joia arquitectònica de primera magnitud i un símbol indiscutible de la història d’Europa. Per això cal aplaudir l’enèrgica reacció del govern francès, amb el president Macron al capdavant. Amb les fumeres de les restes calcinades encara actives i sense un balanç de danys detallat ja s’ha decretat la reconstrucció d’un dels monuments més visitats del món. Una complexa restauració que tindrà una potent campanya de finançament, que abans de començar ja ha aconseguit centenars de milions d’euros de les grans fortunes de França.
Un cop donat per extingit l’incendi, cal una exhaustiva investigació de les causes. I si es confirma la hipòtesi d’un intolerable descuit en les obres que s’hi realitzaven, en ple segle XXI, seria inadmissible. Tot i que és cert que els edificis patrimonials estan sotmesos al designi dels successos, i per tant en constant renovació i reconstrucció. Cal dir que bona part del que s’ha cremat a Notre-Dame, començant per la coneguda agulla central, ja no era l’original medieval sinó que pertanyia al segle XIX. Durant la Revolució Francesa, l’edifici va quedar molt malmès i va ser reconstruït. Amb tot, sembla que les principals relíquies i vitralls, a més de l’estructura arquitectònica de pedra –com la iconogràfica façana de les dues torres– han estat salvades per la ràpida i efectiva actuació dels bombers. Ara París afronta el repte de recuperar la seva gran icona, juntament a la Torre Eiffel. I la determinació sembla inqüestionable. Cal posar els recursos, deixar treballar els experts i que la precipitació no malmeti el resultat d’una fita gegantina.