El full de ruta de Manuel Valls
L’exprimer ministre francès Manuel Valls ha completat el seu abrupte aterratge en la política catalana a l’Ajuntament de Barcelona, on liderarà un grup municipal de dos regidors sobre un total de 40. El balanç és raquític per a algú que ha governat a França, que ha posat el seu nom al davant de sigles i programa i que venia a guanyar l’alcaldia de la capital, però és un punt de partida útil en el full de ruta personal d’un polític professional i ambiciós com ell, que va exhaurir el seu recorregut en la política francesa i que ara vol fer forat en la política catalana.
En els mesos que fa que és aquí ha demostrat intel·ligència política i absència total d’escrúpols, valors que no tenen a veure amb l’honestedat, la coherència ideològica o el carisma, però que són armes poderoses en un polític de raça. En qüestió de setmanes ha passat d’abraçar-se amb Rivera i Arrimadas, d’adoptar el seu missatge de confrontació anticatalanista i d’utilitzar les sigles, l’estructura, la quota mediàtica i els vots de Ciutadans, a convertir-se en trànsfuga en la primera votació. Ha utilitzat Cs i ha utilitzat Colau per desmarcar-se’n i assenyalar el seu camí.
Manuel Valls podria ser ara mateix a França liderant el Partit Socialista francès, si els seus companys de partit no l’haguessin repudiat, o fent fortuna a les files d’Emmanuel Macron, si el president francès no l’hagués rebutjat, o encara a Cs si l’aposta electoral no s’hagués saldat amb un fracàs. El seu projecte és personal i ara es vesteix d’un constitucionalisme quasi religiós, amb el qual pretén reinventar l’autonomisme i ocupar l’espai que, segons ell, va quedar orfe amb el trànsit de l’antiga Convergència cap a l’independentisme.