Opinió

Tribuna

Algú m’expliqui qui mana

Feien goig: així, en fila, amb les togues negres i els collars brillants de poder al coll. Ells eren l’Estat, un dels poder de l’Estat. Amb tot un rei al mig, coronant-los a tots. Teòricament, només obrien el curs, com els alumnes de qualsevol escola. Però allò era com una desfilada militar, que ufaneja de la força davant del poble. I ho van dir ben clar: les seves sentències s’han d’acatar, diguin el que diguin. (Volien dir: s’hi estigui d’acord o no; semblin raonables o no; siguin justes o no). Ells són el poder, un dels braços del poder, en el sistema democràtic, al qual han de servir.

Però jo em puc preguntar si el seu poder és independent, com diu la Constitució. Quan recorden que hem d’acatar les seves sentències, tots, estaven pensant i volien que penséssim en el judici que tenen entre mans ara mateix. Segurament el més important que tindran mai a les mans. De veritat aquells togats tan mudats, aquells jutges i fiscals tan orgullosos de la seva autoritat, han estat cridats a jutjar uns fets, com hauria de ser, o se’ls ha encomanant la tasca de condemnar-los, de castigar-los? Tan independent deu ser el poder judicial com l’executiu, o el legislatiu. Llavors, perdoneu, què o qui fa impossible que Pedro Sánchez pugui formar govern amb el suport dels grups que van configurar la majoria que va descavalcar Rajoy? És evident que no és lliure de fer-ho. La voluntat del poble espanyol, expressada a les urnes, condueix amb lògica política a un govern de coalició. Però la voluntat del poble no és acatada. I, en democràcia, el primer que cal acatar és la voluntat del poble.

De manera que els jutges del Suprem no són prou independents per fer justícia en un judici polític. Els polítics no són prou independents per poder formar el govern que han proposat els ciutadans. Qui és lliure doncs? El rei? Diria que el rei tampoc. Quan l’octubre del 2017 havia d’exercir el poder moderador que li atorga la Constitució, provant de modular el conflicte entre dues legalitats democràtiques, no va poder exercir-lo i es veié obligat a prendre partit de forma descarada al costat dels “a por ellos”. Potser sí que hi ha separació de poders, però tot fa pensar que tots els poders de l’Estat espanyol estan tutelats, vigilats, manats i potser coordinats amb mà ferma. La pregunta és: qui mana, de veritat a Espanya? Qui pot donar ordres al rei, al primer ministre, al Suprem, als representants del poble? Qui està movent els fils discretament però amb contundència darrere els tres poders tradicionals de l’Estat i controla els mitjans de comunicació majoritaris que fan de corifeus?

Van proclamant, aquí i a Europa, que vivim en un estat de dret. Potser sí que han armat una estructura d’aparent democràcia. Però, que em perdonin, si no s’acata la voluntat del poble, no hi ha estat de dret, malgrat els decorats, els vestits lluents i els punyets. Torno a preguntar: qui mana a l’Estat? Ho pregunto, si més no, per saber-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia