L’endemà
Ahir (11/09), molts molts catalans vam sortir al carrer per reclamar, un altre cop, l’alliberament del presos i exiliats polítics i la independència.
Érem molts, però ni molt menys tots. Què se n’ha fet, de totes aquelles persones que es van enfrontar a l’autoritat per anar a votar l’1 d’octubre; què se n’ ha fet, de tota aquella gent que va unir Catalunya de punta a punta donant-se les mans?
I no valen les excuses d’estar cansats, i que si el govern això o allò; ja sabem que tenim un govern que sembla de comèdia, al qual només l’importa el partit i ser els primers, però nosaltres sí que sabem el que hem de fer: sortir al carrer tots junts, reclamar la llibertat dels nostres amics polítics presos i exiliats, i la independència cantant ben fort Els segadors.
Ningú va dir que seria fàcil, i s’acosten temps més difícils encara, així que, com sempre, tots units i ni un pas enrere.
P. D. Violents absteniu-vos.
Barcelona