La ingerència política de la Guàrdia Civil
El discurs pronunciat pel cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, el general Pedro Garrido, en la celebració patronal del cos, és inassumible per qualsevol societat democràtica perquè suposa una evident ingerència política, inadmissible en un comandament policial. L’acte, celebrat a la caserna de Sant Andreu de la Barca, ja va ser tot un despropòsit democràtic que diu molt de la falta de separació de poders a l’Estat espanyol: a dies de la sentència de l’1-O es van reunir el fiscal del cas Javier Zaragoza, l’inquietant tinent coronel Baena, que va dirigir els atestats del procés, i la condecorada secretària judicial Montserrat del Toro, que va fer la teatralitzada declaració al Suprem.
Garrido va prendre posició política quan va carregar contra l’independentisme i li va atribuir una falsa connivència amb la violència. I va fer una defensa a ultrança de l’unionisme que traspassava tots els límits, inspirat en el perillós lema totalitari del “«todo por la patria»”. Tot oblidant l’obediència democràtica a què es deu qualsevol institució armada i trencant la neutralitat que cal exigir a qualsevol cos policial. I va ser vergonyós des del punt de vista ètic pel to provocatiu contra la societat catalana, a qui va amenaçar de tornar a agredir quan va esgrimir un sarcàstic “ho tornarem a fer” en referència a les brutals càrregues policials de l’1-O, en el pitjor estil de l’“«a por ellos»”. La intervenció va ser una mostra de prepotència i d’impunitat d’un comandament policial cap a la ciutadania que n’exigeix el cessament immediat. I la disculpa als Mossos, que es van sentir molestos, però sobretot a la societat catalana, de la responsable política del cos present a l’acte, la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, i, per elevació, del ministre de l’Interior, Grande-Marlaska.