Opinió

Tribuna

Desglossar

“A la taula de negociació amb Madrid s’hi haurà de posar l’amnistia i l’autodeterminació, però aquestes no arribaran fins que el torcebraç amb l’Estat s’hagi anivellat.

El debat polític està posant tantes expectatives sobre l’esfera governamental i parlamentària que només es podran produir decepcions. Per la majoria espanyolista i dretana d’Espanya que creu que avortant el govern de Sánchez o condicionant-lo cap a la dreta ja haurà solucionat una qüestió estructural com és la decadència de l’Estat: en fallida potencial i en vies de degradació democràtica que Catalunya ha posat en evidència. Decepcions també per la base sobiranista i/o d’esquerres que creu que des de la minoria es pot influir en positiu o bloquejar, en negatiu; quan, en els temes d’autodefensa del règim, els més de dos terços de diputats i vots dels partits del 78 poden arrasar a les dues cambres parlamentàries.

Un govern del PSOE-Podem en minoria bascularà entre la pressió dels barons territorials i dels dinosaures del partit i l’obstrucció a qualsevol mesura reformista per part de l’alt funcionariat de l’Estat. Recordo que en el tema del traspàs dels aeroports o ports que el PSOE havia acceptat l’any 2006 en la negociació de l’Estatut, una revolta d’alts funcionaris el va paralitzar.

El legislatiu, en els grans temes, necessita els vots de la triple dreta i de la transversalitat espanyolista que va més enllà. Per tant, un govern amb suport extern de bascos i catalans, ara mateix, serà d’una gran debilitat. De fet, dels tres poders clàssics de l’Estat, executiu, legislatiu i judicial (repressiu), només aquest darrer és quasi monolític. Però totalment esbiaixat cap a una interpretació tardofranquista del marc constitucional. La policia, la fiscalia, la cúpula judicial i altres organismes determinants com el Tribunal Constitucional o el Tribunal de Comptes estan actuant de part. És un autèntic directori policial i judicial presidit pel rei i atiat per l’eix oligàrquic del món de les finances i empreses regulades i els seus mitjans de comunicació controlats.

Només en aquest marc es pot entendre el tractament diferenciat que rep un falangista atrapat amb un perillós arsenal d’armes, titllat de desequilibrat llop solitari; i en canvi, la imputació de terrorisme a les activitats de protesta pacífica de Tsunami Democràtic. Només en aquest marc es pot situar un rei que lliura sengles premis d’acudits i articles a relats que avalen la criminalització del catalanisme.

Tenint al davant un mur d’aquestes dimensions no s’entenen gens, o potser massa, les batalletes que es lliuren a l’àrea del republicanisme català. La darrera, sobre el grau del règim penitenciari, llançant-se en tromba sobre les institucions pròpies que les gestionen en el marc d’una llei que és supervisada en darrera instància pel Tribunal Suprem. A què ajuda fer el milhomes aquí? A desgastar el partit que li toca gestionar per acabar en mans del Suprem i que aquest acabi empitjorant encara molt més la situació dels presos? I això passa el mateix dia que la direcció dels Mossos avisa que té tot el dispositiu a punt per impedir l’acció del Tsunami el dia del Barça-Madrid.

Ens farem mal si no diem clar a la nostra gent que hi haurà contradiccions importants entre la necessitat de mobilitzacions que desbordin la legalitat vigent i el manteniment del funcionament de les institucions autonòmiques sotmeses a un marc que les condiciona. No dir-ho i practicar l’erosió permanent és de bojos o malvats, mentre en altres àmbits sense condicionants legals com a la Diputació de Barcelona i els consells comarcals s’opta per aliances, que ara es critiquen quan s’intenten a Madrid.

Mentre es dedica tota l’energia a les batalletes de curta volada, no se n’empra a imaginar i practicar com podem imposar a l’Estat el programa de mínims que, al cap de dos anys i amb la boca petita, tothom accepta: autodeterminació, amnistia i llibertats. A la taula de negociació amb Madrid s’hi haurà de posar l’amnistia i l’autodeterminació, però aquestes no arribaran fins que el torcebraç amb l’Estat s’hagi anivellat. I això depèn, en bona part, de si el camp de joc és neutre o està minat. Depèn de com es desglossa l’apartat de llibertats.

Com a mínim: 1. Modificació del Codi Penal, seguint recomanacions d’AI, i l’ONU eliminant la banalització dels delictes de sedició, rebel·lió i terrorisme. 2. Derogació de la llei Mordassa, que permetrà il·legalitzar els independentistes vinculant-los amb Tsunami per terrorisme. 3. Derogació del decret a la xinesa d’intervenció d’internet. 4. Llei de desfranquitsació, per exhumar el franquisme de totes les institucions de l’Estat.

Menys creació d’expectatives, menys erosionar; i desglossar objectius per guanyar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.