Solidaritat a la UE
Països de la UE, Alemanya especialment, es neguen a compartir l’increment de deute que Itàlia i Espanya hauran de fer per pal·liar el desastre econòmic que els suposarà la pandèmia. Argumenten que són dos països ineficients, amb inversions inútils i corrupció. I és veritat. Però vull recordar que el 1945 Alemanya estava en runes, sense economia ni fàbriques, i amb milions de morts per la guerra que els seus governants van començar. A ells els van rescatar llavors amb injeccions econòmiques com el Pla Marshall i altres. És veritat que els polítics espanyols d’aquests últims anys no han estat eficients, sinó tot el contrari. La transició democràtica no s’ha fet bé i el postfranquisme encara es percep. Però els ciutadans no en tenen la culpa. És semblant al que va passar llavors a Alemanya. La UE està obligada a ajudar els països que ho necessiten. Però no amb préstecs interessats i amb rescats que ja coneixem. Bons solidaris i controlats per una quantitat suficient, perquè totes les economies de la UE puguin superar la crisi sense càstig.
Barcelona