Centralisme il·lustrat

Espanya, diuen, és un estat autonòmic, que s’estructura per descentralitzar el poder. Com? A través de les anomenades comunitats autònomes. Per què? Se suposa que per obtenir una gestió territorialitzada, més propera als ciutadans i per tant més eficient. El PSOE i Podemos són partits que en teoria van més enllà perquè defensen l’estat federal com a estructura idònia de funcionament, amb estats federats en comptes de comunitats autònomes. És bo recordar tot això aquests dies de crisi sanitària per comprovar, amb fets, la magnitud de la farsa en què viu l’Estat espanyol, els partits polítics que el governen i tots els ciutadans que en depenen. Perquè ara, quan hi ha en joc coses com la salut dels ciutadans, els serveis que rep, el seu dia a dia i fins i tot l’exercici d’alguns drets bàsics, Madrid ridiculitza l’ideari dels partits, ignora l’estructura de l’Estat i fins i tot menysprea la raó de govern, utilitzant l’estat d’alarma per erigir-se en l’única font de poder. Ho ha demostrat imposant la gestió sanitària centralitzada en contra de 30 anys d’experiència de gestió autònoma de la sanitat. Ho ha demostrat imposant un tractament uniforme de situacions i condicions objectivament molt diferents. I ho torna a demostrar ara imposant la província com a unitat territorial bàsica per al desconfinament, per sobre de l’estat autonòmic i de la millor gestió sanitària, que per exemple a Catalunya divideix el territori no en quatre províncies absurdes i arbitràries, sinó en set regions sanitàries en funció de factors geogràfics, demogràfics i de recursos sanitaris. Res. Madrid y provincias. Control central del territori, comandament únic i centralitzat i tantes conferències autonòmiques com calgui per seguir aparentant que Espanya no és centralista, que és el país més descentralitzat d’Europa, mentre juga perillosament amb la salut i amb els drets dels ciutadans, dels catalans i de la resta. Deixin de mentir d’una vegada. Deixin de dir-ne coordinació quan es tracta de paternalisme, de supremacisme polític i d’“Aquí mando yo”. I, si us plau, no cal que segueixin parlant d’autogovern, d’estat autonòmic o de federalisme. Que ja ens coneixem!