Els geriàtrics o residències
Residències o geriàtrics? Residències queda més discret. D’entrada s’obvia el fonamental: no hi ha cap avi que vulgui anar a una residència! Però això és el menys interessant. La seva opinió no compta. La creació d’aquests centres, que creixen com els bolets aquests últims anys, és una conseqüència del cinisme i egocentrisme en què està entrant aquesta “civilització”.
Fa 50 anys a ningú se li hauria acudit portar l’avi a una residència. Només es feia en casos extrems. Recordo algunes frases del Sr. Alzamora en un article sobre aquest tema: “Les residències no poden ser pàrquings de vells, on se’ls deixa perquè se’n tingui cura fins que arribi l’hora de retirar-los de la circulació”, o “com que no són productius, el màxim que se’ns acudeix és arraconar-los”, o “hi ha qui els tracta com infants, amb cursileria empalagosa”. Ara els familiars es queixen que no poden anar a veure’ls.
La vergonya, en molts casos, és haver-los-hi portat. La majoria d’aquests centres no deixen de ser un negoci, de 4.500 milions d’euros anuals, segons els diaris.
Sant Just Desvern (Baix Llobregat)