On és la Júlia?
Com tanta altra gent, el dia 16 a les 19 h vaig anar a Lesseps amb unes amigues, vaig corejar “Llibertat Pablo Hasél” i vaig comprar a un estudiant El Militante. M’hi hauria quedat més, però era dimarts i vaig tornar a casa poc després. De tornada vaig sentir dir a un mosso que la manifestació començava a baixar per Riera de les Cassoles.
Havia d’anar a dormir, però em costava treure els ulls del mòbil. I vaig veure un vídeo de Lleida en què els mossos tenien un noi a terra i el noi tenia problemes per respirar i els veïns demanaven als policies desesperats que el deixessin anar. En un altre vídeo, fet des d’un balcó, es veien corredisses de joves i se sentia una dona angoixada: “Ai, ai, i la Júlia?, on és la Júlia?” Confio que la Júlia va tornar a casa sana i estàlvia, plena de somnis i esperança, amb l’alegria de qui es revolta, amb el seu cor jove i amb la seva cara jove intactes. En aquell moment les mares que havíem tornat d’hora miràvem per la finestra de casa o les finestres digitals preguntant-nos on eren les nostres Júlies.
I no puc deixar de pensar en la mare de la Júlia de Barcelona que no va tornar a casa, perquè els agents que ens han de protegir li van treure un ull. I sento ràbia i un fàstic infinit pels agents que disparen a la cara i els responsables traperosamperaragonèsetc., que ho permeten.
I per com deuen xalar des d’estaments més alts de poder veient com aquí tanquem i massacrem els joves que protesten.
Barcelona