Opinió

opinió

Per molts anys, M.C. Ribas Mora

Ha estat per amor que ens hem retrobat

Per molts anys, Maria Carme. Aquest dilluns, 21 de febrer, celebraràs el teu aniversari, espero que prou bé com per seguir escrivint i endolcint la vida de tots els que et llegim i a qui havies servit a la barra de la Granja Mora el millor suís del món. Ha estat per amor que ens hem retrobat. Quan fa unes setmanes et vaig demanar una breu felicitació per a la meva tieta, amb motiu del seu 80è aniversari, malgrat que fa anys que no us veieu vares saber perfectament de qui et parlava i no vares tardar ni dos segons a dir que sí, que li escriuries un text, que buscaries fotografies, i així ho vares fer. La teva veu barreja emocions, la il·lusió de retrobar amics i clients de la Granja Mora i la melancolia i l’enyorança dels que ja no hi són.

Quan fem anys –com a mínim a mi em passa–, pensem en allò que ens queda per fer, però també en el camí recorregut, i déu-n’hido el que has caminat, Maria Carme. Als 12 anys ja et posaves darrere el taulell per ajudar els pares; has escrit tres llibres, La Girona que jo estimo, Fulles de Girona i El meu pare patia la malaltia d’Alzheimer; l’any 1988 vares ser la primera dona a rebre la distinció de Pendonista d’Honor de la Confraria de Jesús Crucificat dels Manaies de Girona; també vares ser membre fundadora de l’Associació d’Amics dels Gegants de la nostra ciutat; encara ara escrius articles i cartes, i guardes amb amor les fotografies que penjaven de les parets de la Granja Mora, imatges de la història de Girona viscudes des d’un taulell al Barri Vell; has compartit celebracions familiars de com a mínim tres generacions de gironins, i has estat sempre generosa en afecte. Crec que has patit tres grans pèrdues que t’han causat molt dolor: la mort dels teus pares i referents, en Joan i la Pilar, fundadors d’aquell “colmado” al Barri Vell l’any 1939, i la del teu germà, amic, còmplice i company de tota la vida, en Raimon, amb qui comparties una manera de fer i de ser.

A l’octubre del 2002, amb la meva tieta, la mateixa a qui has enviat una caixa plena de records i d’amor, vàrem ballar amb els gegants i vàrem compartir una estona a la barra de la Granja Mora amb un gran exalcalde; fins i tot aquell dia, que baixàveu la persiana, vares ser capaç de servir i somriure alhora. Per molts anys, Maria Carme, i moltes gràcies per tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.