Com cada any per aquestes dates, qui més qui menys, en algun moment sentirà a parlar dels escriptors mediàtics. Però d’on sorgeix aquest fenomen? I encara té sentit, avui?

Si tenim en compte els resultats d’una investigació acadèmica recent, pot afirmar-se que el terme binomi escriptor mediàtic (o autor mediàtic, aplicant la condició d’autor a la literatura) continua ben vigent i que aquest any justament compleix trenta anys. En el marc del referit estudi, s’observa que la primera menció d’aquesta etiqueta en la premsa catalana va tenir lloc l’any 1993, en una columna que Joan Torres signava precisament a les planes d’aquest diari.

Ara bé, com ens preguntàvem més amunt, té sentit distingir entre escriptors mediàtics i escriptors no mediàtics en la societat hipermoderna actual? Per bé que el concepte se segueix emprant, val a dir que el fenomen ha evolucionat. Si de primer s’associava als llibres que publicaven els presentadors d’espais televisius d’humor durant la Diada, en una segona fase que es consolida sobretot amb el tombant de mil·lenni, l’etiqueta s’eixampla bo i abraçant també aquells autors (generalment de novel·les, però també d’obres de no ficció) que tenen una visibilitat continuada als mitjans de comunicació. Avui, però, en un moment en què gràcies a les xarxes socials s’ha democratitzat l’exposició mediàtica de tot tipus d’escriptors, podria dir-se que l’etiqueta ha esdevingut un pleonasme. És a dir, si la cerca de visibilitat als mitjans s’ha convertit en un denominador comú a l’abast de molts autors a través dels canals digitals, tot escriptor ha de ser mediàtic per existir.

En aquest entorn hipermediatitzat, doncs, el problema no seria tant aconseguir presència mediàtica com una cota elevada de visibilitat. Encara que el fenomen no és exclusiu de Catalunya, ja que s’emmarca en l’estudi de les celebritats literàries, a casa nostra pren una especial volada a partir dels anys noranta coincidint amb l’eclosió de l’star system televisiu català. A aquesta circumstància, però, s’hi ha d’afegir l’autèntic fet diferencial en relació amb altres realitats: Sant Jordi. El motiu d’aquest vincle tan estret entre autors mediàtics i la diada rau en la popularitat de la que beuen ambdós. Sant Jordi és una festa tradicional, d’arrel popular, mentre que els escriptors mediàtics, per l’alt grau de coneixement que tenen entre el públic (el poble), esdevenen un element més del folklore en un moment determinat. Gràcies a la diada, doncs, s’ha popularitzat un fenomen causant de debats i polèmiques en funció de quins autors s’atorga. Una amenaça per als escriptors literaris (un altre pleonasme) que, d’existir, actualment no només provindria de les estrelles de la televisió, sinó també dels influenciadors d’internet.