Opinió

El culte al cos: hi pensem prou?

No hi ha manera de sortir-se’n: sembla que la moderació no tingui ja lloc en el món contemporani.

O bé estem pendents tot el dia de la salut i el benestar corporal, amb atencions que poden arribar a ser obsessives sobre què mengem, els exercicis que fem o els detalls que els altres veuen en el nostre aspecte, l’atractiu d’un cos bell; o bé, al contrari, ens deixem anar, fem panxota, no prenem cura de quines reaccions despertem en els altres o, fins i tot, posem en perill la salut amb substàncies o costums descontrolats.

Cal parar-se a pensar: quin paper juga el cos en la nostra vida? Com valorem les persones: per dins o per fora? I força altres temes.

És una de les raons per les quals m’alegra adonar-me que la primera conferència de la 5a temporada de Filosofia a l’abast, a la cèntrica Biblioteca Rahola de Girona, sigui El culte al cos: una nova religió? Estic cert que dilluns, 3 d’octubre, valdrà la pena escoltar la Irene Quintana. Les sessions de l’Associació Filosofia Ara mai deceben.

Girona

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.