Mai no he entès que per presentar-se com a candidat per accedir a ser president d’un país calgui tenir una fortuna (penso, per exemple, en els EUA, en què el president, Trump, és ric i encara li ha calgut l’ajut econòmic de l’home més ric del món), ja que, si és així, resulta que és el poder econòmic allò que governa el món. Penso que l’autèntica democràcia hauria de donar les mateixes oportunitats a tothom. Entenc que els candidats a presidir un país han de tenir una bona preparació humana i acadèmica, la qual cosa ja pressuposa un cert estatus social. Però aquesta preparació és necessària únicament per governar bé el país i per posar-la al servei de tot el poble, especialment d’aquells que no l’han pogut tenir. En resum, penso que la plutocràcia –és a dir, la influència de les persones més riques en el govern dels pobles– no és la democràcia autèntica a la qual aspira la majoria del poble.