Un membre d’una junta passada em comenta: “Quan els socis històrics es donen de baixa és que alguna cosa s’ha fracturat per sempre.” Després de més de 33 anys de soci ininterromput (també en pandèmia) de l’Ateneu Barcelonès, deixaré de ser-ho a partir de l’1 de juliol. Una ex-sòcia històrica ja es va explicar, molt abans que jo, en cartes a la premsa i, més pràctica, es va donar de baixa sense donar-hi més voltes. El dijous 15 de maig, a la tarda, un mim amb la cara pintada va penetrar en l’espai social del palau del baró de Savassona amb el salconduit verbal que venia de l’Ajuntament per arreglar-se per a una actuació al barri. El cas és que, després de tocar sense permís la gorra que un soci portava al cap i d’entrar a la Sala Verdaguer a la planta baixa, es va enfilar escales amunt cap a la principal, on hi ha El Jardí de l’Ateneu, tan pintat com havia entrat. És clar que denunciar públicament fets que a alguns no els convé admetre s’ha de castigar. ¿Qui és el responsable últim del cap de seguretat de l’Ateneu? Per una surrealista i anagramàtica coincidència del destí, la solució està en l’alfabet: AB, AB, AB, AC... Posin el mot corresponent darrere de cada lletra.