Opinió

De reüll

Dolor sense nom

There must be another way (“Hi ha d’haver un altre camí”). Aquest és el títol de la cançó que la cantant israeliana Ajinoam Nini, de nom artístic Noa, jueva d’origen iemenita, i Mira Award, filla de pare palestí cristià i mare búlgara, van interpretar al festival d’Eurovisión del 2009. Han passat catorze anys i la lletra ens la podem fer nostra avui i fer-ne un clam. “Quan ploro, ploro per tots nosaltres. El meu dolor no té cap nom. Hi ha d’haver un altre camí”, diu . El tàndem musical va ser una associació puntual per al festival, però des d’aleshores, sempre que les circumstàncies ho demanen, hi tornen, de manera que, posant la seva amistat com a exemple, s’han convertit en dues activistes per la pau i la convivència entre israelians i palestins. Dimarts a la nit, en un missatge retransmès per Catalunya Ràdio des de Jerusalem, Noa va condemnar els atacs dels terroristes de Hamàs al poble d’Israel i la torna d’Israel als habitants de la Franja de Gaza: “El poble palestí, que és innocent, està segrestat pels seus extremistes. Com nosaltres, els israelians, que hem estat segrestats per extremistes que intenten dictar una agenda horrible de sang, sang i més sang per a l’eternitat. Hem d’aturar aquest cicle de violència, si no mai no podrem esperar un futur diferent per als nostres fills.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.