Joves i il·lusos

Quan el 1989 va caure el mur de Berlín, autèntica icona de la guerra freda i de la divisió del món en bloc, els que érem joves i havíem viscut els últims espeternecs de la dictadura hispànica però ja havíem conquerit la llibertat (o això ens semblava) crèiem que la convivència global estava en camí. Prop de quatre dècades més tard, admetem que els que ens van dir il·lusos tenien raó. El que va caure va ser el comunisme, però no els autoritarismes, les autocràcies i els totalitarismes en les seves formes més diverses, a les quals tots sabem posar cara, i que en el cas de l’Estat espanyol són les d’Ayuso i Abascal, no la de Pedro Sánchez. Ho especifico perquè ara soc jo qui ha deixat de ser un il·lús, mentre que el CIS, el CEO i altres termòmetres d’opinió pública detecten que els joves d’avui en continuen sent.

No s’ha d’assenyalar els nascuts al segle XXI. En primer lloc, per la injustícia flagrant d’adjectivar en general, però també perquè no trigarem gaire a estar en les seves mans, des del punt de vista social i col·lectiu com individual i personal. Però això no ens ha d’impedir notar que les eines comunicatives i de generació d’opinió d’avui no tenen res en comú amb les que teníem fa tres o quatre dècades. Només així s’entén que hi hagi tant jovent seduït pels missatges revisionistes, negacionistes, racistes, classistes i totalitaris. He sentit que per les Espanyes triomfa el “ser facha mola”. Un lema que a la majoria dels del segle XX ens posa els pèls de punta. Mola perquè els/ens volen enganyar disfressant de llibertat la crida a passar per sobre dels drets dels altres. Mola perquè la ideologia és tan simple que cap en un vídeo analfabet de TikTok. Mola perquè la testosterona és receptiva a l’ostentació hipnòtica del poder. Mola perquè repetir mil vegades una mentida li dona una falsa pàtina de veritat. Mola perquè la caiguda de fronteres i la globalització han d’estar al nostre servei però no al de les altres cultures.

Joves –i no tan joves–, compte amb el fet de ser els il·lusos admiradors dels ocupants del poder que, un cop escollits a les urnes, neguen la democràcia. Són dictadors potencials. Si la involució que està en marxa triomfa, ens en penedirem molts anys.