Una nit en un ‘only adults’

Una amiga celebrava els vint anys de casada, i el marit li va regalar una escapada de cap de setmana que incloïa fer nit en un hotel d’aquells on la mainada té prohibit travessar la porta d’entrada. La voluntat de l’home era brindar-li unes hores de descans i de desconnexió de la rutina, que inclou desviure’s per la canalla, una oportunitat que a una no se li presenta cada dia. L’hotel triat, com els deia, era de la gamma only adults –convindran amb mi que sona molt més exòtic batejar-los així que no pas dir que als infants no els volen veure ni en pintura–. L’excursió va tenir lloc el darrer cap de setmana i la meva amiga és ara la fan número u dels espais sense nens. Ara va buscant com boja restaurants only adults, parcs only adults, excursions only adults, supermercats only adults... I no és que detesti els menuts, i encara menys els que ella ha parit, que ja em poden creure quan dic que escalaria l’Everest en trenta minuts si això fos imprescindible per salvar-los la vida; és simplement que les vacances escolars són molt a la vora i ha descobert que no hi ha millor opció que gaudir d’un recés de pau per carregar piles. És obvi que es pot anar sense fills a un hotel per a tot tipus de clientela, perquè els nens de la resta tampoc no és que siguin monstres, però la realitat és que resulta gairebé impossible no sentir un “mamaaa” i que el cap no faci un moviment de rotació de tres-cents seixanta graus a la recerca del fill que has deixat a cent quilòmetres d’aquell restaurant. Així que de tant en tant convé canviar d’aires, i de costums, i de maneres de gaudir la vida... i estimar molt però també estimar-se a una mateixa, i comprar un vestit nou i desempolsar unes sabates, ni que sigui perquè quan facis repàs de la setmana no arribis a la conclusió que has arribat a tot el que t’havies proposat però has oblidat que tu també existeixes.