Articles

La col·leccionista

‘El secret del meu turbant'

Les últimes setmanes he tingut el plaer de llegir la novel·la El secret del meu turbant, guanyadora del premi Prudenci Bertrana d'aquest any. La novel·la explica la història d'una noia afganesa, Nadia, que es va fer greus ferides a causa d'una bomba quan només tenia vuit anys. Poc després va morir el seu germà gran i el seu pare va caure en una greu depressió. Com que, mentrestant, els talibans havien imposat la seva dictadura al país –que prohibia treballar a les dones– la jove Nadia va prendre la decisió de fer-se passar per noi per poder alimentar els seus pares i les seves dues germanes petites. Nadia va ser Zelmai –el nom del seu germà mort– durant deu anys, amagada la seva feminitat per faixes que cenyien el seu pit incipient i un turbant que amagava els seus rínxols foscos. La periodista i escriptora badalonina Agnès Rotger va conèixer Nadia perquè, des de fa quatre anys, la jove afganesa viu a Badalona amb la seva família adoptiva. De l'amistat i la confiança entre aquestes dues dones n'ha nascut aquesta commovedora novel·la, El secret del meu turbant, escrita amb delicadesa però conservant la força punyent de la història real de la Nadia. I la veu de la Nadia literària comença essent jove, innocent i permanentment espantada i acaba essent sàvia, valenta i adolorida. Les seves peripècies vitals ens conviden a reflexionar sobre una pila de coses: el monstre devastador de la guerra, els conflictes d'identitat d'una nena obligada a sentir-se com un noi, sobre la soledat i la marginació, sobre la valentia, sobre la crueltat humana però també sobre la bondat, sobre l'espiritualitat, sobre l'amistat, sobre el desig d'aprendre i sobre la certesa que la cultura ens fa lliures. Mentre travessa l'infern més fosc, Nadia es deixa guiar sempre per una llum: el seu desig d'aprendre. Ella sap, intuïtivament, que estudiar és la seva única possibilitat de salvar-se.

En la presentació de la novel·la a Badalona aquesta setmana, la Nadia va assegurar que ella era una planta seca i desnodrida quan va arribar i que l'afecte que ha rebut aquests anys l'ha hidratada fins a fer-la reverdir i donar fruit. Ho va fer en un català fluidíssim i amb un somriure esponerós que confirmava les seves paraules. No us perdeu la possibilitat de conèixer-la a El secret del meu turbant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.